Hiroshi Teshigahara

Hiroshi Teshigahara

Nom original	(ja) 勅使河原宏
Biografia
Naixement	28 gener 1927 Tòquio (Japó)
Mort	14 abril 2001 (74 anys) Tòquio (Japó)
Causa de mort	leucèmia
Formació	Universitat d'Arts de Tòquio
Activitat
Ocupació	director de cinema, escriptor, guionista, arquitecte, pintor, escultor, terrissaire, realitzador
Ocupador	Sōgetsu (en)
Obra
Obres destacables (1964) Suna no onna (1966) The Face of Another (en) (1968) The Man Without a Map (en) (1979) Gô-hime (en) (1989) Rikyu (en)
Família
Cònjuge	Toshiko Kobayashi
Pare	Sofu Teshigahara
Premis
(15 febrer 1996)  Comanador de les Arts i les Lletres (1992)  Medalla amb Galó Morat (1965)  Blue Ribbon al millor director (1964)  Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra Suna no onna  Mainichi Film Award for Best Director (en)
Lloc web	sogetsu.or.jp…

Hiroshi Teshigahara (勅使河原 宏, 28 de gener de 1927 - 14 d'abril de 2001) va ser un director de cinema d'avantguarda japonès,^[1]

Va néixer a Tòquio, fill de Sofu Teshigahara, fundador i mestre de l'Escola Sogetsu d'ikebana. El 1950, es va graduar en pintura per la Universitat Nacional de Belles arts i Música de Tòquio. La seva carrera cinematogràfica es va iniciar el 1953 i va dirigir el seu primer llargmetratge L'escull (Otoshiana, 1962) en col·laboració amb l'escriptor Kōbō Abe i el compositor Tōru Takemitsu. La pel·lícula va guanyar el Premi com a nou director de la NHK i, al llarg de la dècada de 1960, Teshigahara va continuar col·laborant amb Abe i Takemitsu en la filmació de noves pel·lícules, mentre simultàniament perseguia altres interessos com l'escultura o convertir-se en mestre de l'art floral japonès ikebana. En L'escull basaria La cara d'un altre (Tanin no kao, 1966), i L'home sense mapa (Moetsukita chizu, 1968).

El 1965, la seva pel·lícula La dona de la sorra (Suna no onna, 1964) va aconseguir catapultar-se a nominacions nacionals i internacionals, incloent-hi la nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa o el premi especial del jurat en el Festival de Cannes.^[2][3] El 1972, va treballar amb l'investigador i traductor japonès John Nathan per a la pel·lícula Summer Soldiers.

Des de mitjans del 1970 en endavant, va treballar amb menor freqüència en llargmetratges, concentrant-se en els documentals, i en destaca Antoni Gaudí, documental sobre la vida de l'arquitecte català que hi va provocar una onada d'interès en tot el Japó.

Des de 1980, va ser director de l'Escola de Ikebana de Sogetsu fins al dia de la seva mort, el 14 d'abril de 2001, víctima d'un mal sanguini.^[4]